Mapes d'Europa
<<
 

2002-03

Sèrie de quinze peces, Imatge digital 70 x 70 cm c/u

 

Geopolitical maps have a strong power of attraction, a strange capability to seize us in search for a conceptualised identifi cation. It is an amusing and fascinating intellectual exercise. They contain information of different types, part of it unquestionably built from physical referents, but most of it totally artifi cial. However, they offer the most faithful representation of the territory. The current moment of thinking over Europe has similarities with Bayona's thinking over painting. Therefore, the logic Bayona has applied to his pictorial production is applied from the offi ces of the leaders of this union of states. Only aims and method separate them. Bayona builds another structure through infography and starting from the inner structures of the system of each map. He isolates regions and communities and then reorders them following two patterns: superposition and orientation according to the 4 cardinal points. The system used by Bayona acts giving a similar dimension to the original structure, but changes its sense substantially. The resulting new structures are unlimited. Even though they may seem organized around a centre, the fact that they are repeatable and juxtaposed provides an element of total decentralization. Bayona suggests these new landscapes conserving the proximity of memories, of recognition or homesickness evoked by cities, towns or geographical areas. There is no refusal of these realities, but a distant and methodical construction expressed —as in the type of painting he had dealt with previously— through a neutral pattern and a chanceful code of application of a variant. We rediscover an acid but ironic point which does not get to raise criticism in the literal sense, although making evident the contradictions that arise when the territory is delimited and analysed. The process by which we make an interpretation of territorial bodies depends strictly on preconceived ideas, on one hand, and of projected ideas, on the other hand.


 
 

 

 

 

 
  www.sebastiapetit.com // www.paeria.es/mmorera // www.h-aac.net // PDF+information //
The Wrong Biennale
 
 

 

 
 

Els mapes geopolítics tenen un enorme poder d'atracció, una capacitat estranya d'atrapar-nos a la recerca d'una identifi cació conceptualitzada. És un exercici intel·lectual divertit i apassionant. Concentren informació de diversa índole, una part indiscutiblement construïda des d'uns referents físics, però la major part totalment artifi cial. No obstant, ens ofereixen la representació més fi del del territori. El moment actual de repensar Europa presenta símils en el repensar la pintura de Bayona. Així és que des dels despatxos dels dirigents d'aquesta unió d'estats es practica la mateixa lògica que Bayona ha aplicat a la seva producció pictòrica. Solament els distancien els objectius i el mètode. A través de la infografi a i partint de les estructures internes del sistema de cada mapa, Bayona construeix una altra estructura. Aïlla regions i comunitats per després reordenar-les seguint dues pautes: la superposició i l'orientació segons els 4 punts cardinals. El sistema que usa Bayona actua donant unes dimensions similars a l'estructura originària, però en canvia substancialment el sentit. Aquestes noves estructures resultants són il·limitades. I si en un primer moment ens poden semblar ordenades segons un centre, el fet que siguin repetibles i juxtaposades ens aporten un element de descentralització absoluta. Aquests nous paisatges ens els planteja Bayona conservant la proximitat dels records, del reconeixement o la nostàlgia que les ciutats, els pobles o les zones geogràfi ques ens desperten. No hi ha una negació d'aquestes realitats, sinó una construcció distant i metòdica que s'expressa, com en la pintura que havia tractat anteriorment, a través d'una mostra neutra i un codi atzarós d'aplicació d'una variant. Redescobrim un punt àcid i irònic que no arriba a plantejar una crítica en el sentit literal, tot i posar de manifest les contradiccions que s'esdevenen en acotar i interpretar el territori. El procés a través del qual practiquem la lectura de les entitats territorials depèn estretament de les idees preconcebudes, d'una banda, i de les idees projectades, de l'altra.

 

Los mapas geopolíticos tienen un enorme poder de atracción, una capacidad extraña de atraparnos en la búsqueda de una identifi cación conceptualizada. Es un ejercicio intelectual divertido y apasionante. Concentran información de diversa índole, una parte indiscutiblemente construida desde unos referentes físicos, pero la mayor parte totalmente artifi cial. No obstante, nos ofrecen la representación más fi el del territorio. El momento actual de repensar Europa presenta símiles en el repensar la pintura de Bayona. Así es que desde los despachos de los dirigentes de esta unión de estados se practica la misma lógica que Bayona ha aplicado a su producción pictórica. Únicamente los distancian los objetivos y el método. A través de la infografía, y partiendo de las estructuras internas del sistema de cada mapa, Bayona construye otra estructura. Aísla regiones y comunidades para después reordenarlas siguiendo dos pautas: la superposición y la orientación según los 4 puntos cardinales. El sistema que usa Bayona actúa dando unas dimensiones similares a la estructura originaria, pero cambiando sustancialmente su sentido. Estas nuevas estructuras resultantes son ilimitadas. Y si en un primer momento nos pueden parecer ordenadas según un centro, el hecho de que sean repetibles y yuxtapuestas nos aportan un elemento de descentralización absoluta. Estos nuevos paisajes nos los plantea Bayona conservando la proximidad de los recuerdos, del reconocimiento o la nostalgia que las ciudades, los pueblos o las zonas geográfi cas nos despiertan. No hay una negación de estas realidades, sino una construcción distante y metódica que se expresa, como en la pintura que había tratado anteriormente, a través de una muestra neutra y un código azaroso de aplicación de una variante. Redescubrimos un punto ácido e irónico que no llega a plantear una crítica en el sentido literal, aunque ponga de manifi esto las contradicciones que acontecen al acotar e interpretar el territorio. El proceso a través del cual practicamos la lectura de las entidades territoriales depende estrechamente de las ideas preconcebidas, por un lado, y de las ideas proyectadas, por otro.