L'aparador
<<
 

2006

Sèrie de vint-i-una peces, Fotografia 72 x 54 cm c/u

 

Different photographic views of the town, with a few partial exceptions, most of which are inhabited, act to support phrases about ideas, conceptions or impressions of reality, that Bayona has asked for, expressively, from different people.The media and social context of the time have agreed that the thoughts on immigration have finally attracted the totality of all twenty-one reflections that are picked up in the action. Bayona works at a respective distance from the subject, which reminds us of his attitude towards paintwork in the 1990´s, when he explored paintings as images of art in a personal revision, unique to the evolution of this art and of its icons. Through photography, Bayona once again chooses distance – but not separation – to tackle matters on which it is very difficult to have an opinion. The author really has to make an effort to remain looking from another perspective.This distance from the observation reduces the problems to do with relating oneself socially in the city, such as isolation, loneliness… an issue that doesn't just affect the immigrants themselves.The slogans are not politically correct expressions, nor do they respond to a single ideological tendency. They are simple expressions, all of which are outside the general context, and are one – amongst many possibilities – of the contemplations of anonymous thought.


 
 

 

 

 

 
  www.museuabello.com // PDF +información  
 

 

 
  Diferents vistes fotogràfiques sobre la ciutat, amb poques excepcions parcials i majoritàriament inhabitades, serveixen de suport a frases sobre idees, concepcions o impressions sobre la realitat, que Bayona ha demanat expressament a diferents persones. La conjuntura social i mediàtica ha propiciat que les consideracions sobre immigració hagin finalment centrat la totalitat de les vint-i-una reflexions que es recullen en la intervenció. Bayona treballa amb una distància respecte del tema que ens recorda la seva actitud respecte de la pintura en la dècada dels 90, en què va explorar la pintura com a imatge de la pintura en una revisió personal i particular de l'evolució d'aquesta art i de les seves icones. A través de la fotografia, Bayona escull de nou la distància – que no la separació – per atacar qüestions en les quals és molt difícil abstenir-se d'opinar. I l'autor realment fa un esforç per mantenir-se en un altre pla. Aquesta llunyania de la percepció posa de relleu els problemes del relacionar-se socialment a la ciutat, l'aïllament, la soledat... qüestió que no solament afecta al col·lectiu de persones immigrades. Les llegendes no són expressions políticament correctes, ni responen a una única tendència ideològica, són simples manifestacions, totes elles fora d'un context més genèric i que són un – entre els possibles – reflex del pensament anònim.  
 

 
   
     
  Diferentes vistas fotográficas sobre la ciudad, con pocas excepciones parciales y mayoritariamente inhabitadas, sirven de soporte a frases sobre ideas, concepciones o impresiones sobre la realidad, que Bayona ha pedido expresamente a diferentes personas.La coyuntura social y mediática ha propiciado que las consideraciones sobre inmigración hayan finalmente centrado la totalidad de las veintiuna reflexiones que se recogen en la intervención. Bayona trabaja con una distancia respecto del tema que nos recuerda su actitud respecto a la pintura en la década de los 90, cuando exploró la pintura como imagen de la pintura en una revisión personal y particular de la evolución de este arte y de sus iconos. A través de la fotografía, Bayona escoge de nuevo la distancia – que no la separación – para atacar cuestiones sobre las cuales es muy difícil abstenerse de opinar. Y el autor realmente hace un esfuerzo para mantenerse en otro plano. Esta lejanía de la percepción pone de relieve los problemas del relacionarse socialmente en la ciudad, el aislamiento, la soledad... cuestión que no solamente afecta al colectivo de persones inmigradas. Les leyendas no son expresiones políticamente correctas, ni responden a una única tendencia ideológica, son simples manifestaciones, todas ellas fuera de un contexto más genérico y que son uno – entre los posibles – de los reflejos del pensamiento anónimo.