ELS MARGES. PRODUCCIONS AFECTIVES, POLÍTIQUES I ESTÈTIQUES DES DE DINS I FORA D’UN TERRITORI. centre d'art la panera, 27.10.2018 – 24.02.2019
Albert Bayona / Martin Llavaneras / Agnès Pe / Antoni Pinent / Bárbara Sánchez Barroso
El títol «Els marges» fa al·lusió a la naturalesa dels treballs seleccionats, que volgudament se situen en oposició als sistemes de representació institucionalitzats en l’àmbit audiovisual. Són artistes que, com Albert Bayona, prefereixen rescatar i recontextualitzar metratges i filmacions ja existents, o com ara Antoni Pinent, indagar la història del cinema experimental i fer remakes d’obres clàssiques i fins i tot actualitzar-les i ampliar-ne el ressò mitjançant les noves possibilitats que ens ofereix la tecnologia. Seguint en l’àmbit audiovisual, Bárbara Sánchez Barroso aposta pel cinema d’exposició, cuidant-ne escrupolosament la forma i el contingut, però al marge del que és previsible i recognoscible. Per altra banda, també ens trobem artistes que desborden el concepte d’instal·lació, com Agnès Pe, i reprenen actituds que amplifiquen experiències performatives dels seixanta, com ho demostra Martin Llavaneras quan s’enfronta a la natura o al patrimoni cultural.
Comissariat: Jordi Antas i Antoni Jové
El título «Los márgenes» alude a la naturaleza de los trabajos seleccionados, que queridamente se sitúan en oposición a los sistemas de representación institucionalizados en el ámbito audiovisual. Son artistas que, como Albert Bayona, prefieren rescatar y recontextualizar metrajes y filmaciones ya existentes, o como Antoni Pinent, indagar en la historia del cine experimental y hacer remakes de obras clásicas e incluso actualizarlas y ampliar su eco mediante las nuevas posibilidades que nos ofrece la tecnología. Siguiendo en el ámbito audiovisual, Bárbara Sánchez Barroso apuesta por el cine de exposición, cuidando escrupulosamente su forma y contenido, pero al margen de lo previsible y reconocible. Por otro lado, también encontramos artistas que desbordan el concepto de instalación, como Agnès Pe, y retoman actitudes que amplifican experiencias performativas de los sesenta, como lo demuestra Martin Llavaneras cuando se enfrenta a la naturaleza o al patrimonio cultural.
